La web arreu del món ha patit molts canvis, i ara estem navegant gràcies a la web coneguda com a 3.0, ja que amb versions antigues, no podem utilitzar bases de dades tant grans com Youtube. Així com Amazon o pàgines de música actualitzen els seus sistemes per tal que tot vagi més ràpid i confortable. El que tractem amb aquestes noves tecnologies és crear dispositius automàtics, que no ocupin volum i que ens permetin navegar amb més facilitat i comoditat.
El que fa la gent que investiga en la realitat augmentada és manipular informació, com presentar-la, i més superficialment com ho veu la gent. Es dediquen a mostrar informació. Tot ho troben a partir d'un gran treball de recerca ja que estem inundats de sobre informació. Cal classificar-la. Així, cal posar més atenció a la informació que ens interessa i poder trobar el que busquem. Podem filtrar informació, per tal de pulir-la i sintetitzar, o més bé, focalitzar el tema que es vol. Es creu que vivim en una web sinàptica, plena de connexions per tal d'arribar a la informació que volem.
Els consumidors actuals són exigents, i per això utilitzem aparells que ens permeten provocar a aquells consumidors i així s'interessen més. Això també s'aconsegueix a partir de connectors a enllaços (sinapsis) interessants.
REALITAT AUGMENTADA
Es diferencia del món virtual a que el món virtual no és gens real, no té a veure amb la realitat, és edició virtual. En canvi, la realitat augmentada et presenta informació personalitzada de cada objecte REAL que es troba en el seu món. Rep informació respecte a el que viu. El que s'aconsegueix amb aquests aparells és fer realitat augmentada (tecnologia que maneja informació, la millora, la amplia i fa que hagem comprès unes idees). S'aconsegueix captar atenció i fer-la més interessant.
Tot això funciona mitjançant codis QR, que es poden crear a:
Així, al enfocar a aquests, QR codes, fem de pont de la realitat física a la realitat augmentada (també es poden utilitzar altres ponts). Aquests codis, són informació, tal com els codis de barres. Al escanejar el codi amb un programa adient, el dispositiu detecta la realitat ja programada que ens presenta a l'instant.
Com a codificadors (com el QR), també podem utilitzar imatges nostre, tretes d'internet, o qualsevol tipus de píxel. Normalment la informació que va al codi ha de ser rellevant, tal com un vídeo o d'altres.
També s'utilitza la realitat augmentada per a l'educació escolar. El més important és que aquestes tecnologies ens estimulen a tenir una visió oberta. Podria estar bé enfocar amb un dispositiu a una imatge sobre el mud de Berlín i que sobtadament, t'aparegui la seva història, oi? Doncs és senzill fer-ho, Tal com per a fer-ho per a explicar quelcom de biologia, fer treballs i d'altres.
Tractem connexions d'informació i vivim en un món obert a moltes oportunitats.
Hirokazu Kato va néixer al 1930 i va desenvolupar l'ARToolKit. L'ARToolKit és una biblioteca de programari per a la creació de la Realitat Augmentada (AR) aplicacions. Es tracta d'aplicacions que impliquen la superposició de les imatges virtuals en el món real.
Ronald Azuma és un del pioners i innovadors de la realitat augmentada. Ha estat un dels directors de recerca en aquest àmbit. Actualment està treballant en el desenvolupament de noves experiències en les aplicacions mòbils. 
